Història

El lloc on es troba la Catedral de Tortosa ocupa aproximadament el mateix lloc que l'antic fòrum romà ("Fòrum de Dertosa"). Damunt d'aquest espai es construiria l'església visigòtica i la mesquita musulmana, i sobre aquestes l'actual Catedral romànica primer i gòtica després.

El 1148 (S. XII) el Comte de Barcelona Ramón Berenguer IV va conquistar Tortosa i va fer entrega a l'arquebisbe de Tarragona Bernardo Tort de la propietat i administració dels  béns religiosos de la ciutat. La primera obligació va ser convertir la mesquita major musulmana en església catedral i nomenar primer bisbe de la diòcesis a Graufred (Jofré) d'Avinyó.

El 1158 es comencen les obres de la construcció de la primera Catedral romànica. El bisbe va establir que la Catedral es regís per l'Ordre de canonges de Sant Agustí que en 1151 havia establert ell mateix a la ciutat, a imatge del seu monestir de procedència. Algunes de les estances de l'anterior Canònica, serveixen en l'actualitat com a sales d'exposicions i museístiques de la Catedral. Cal destacar l'antic dormitori dels monges, i l'antic refectori.

La vida canònica va ser establerta el 1151 per Gaufred d'Avinyó i va arribar la seva configuració definitiva el 1178 amb Ponç de Monells, que va establir les remuneracions dels oficis de canongia i el nombre d'elles. El 1772 (S. XVIII) el papa Clement va secularitzar la canònica, i amb això va autoritzar als  canonges de la Catedral poguessin viure fora de les dependències catedralícies i no està sotmesos a la dependència monàstica de l'ordre en clausura.

La canònica eren les sales on els canonges regulars de San Agustín i els clergues al servei de la Catedral feien vida comunitària. Va ser construïda entre el S. XII i el S. XIV junt amb el mur que protegia la zona del fòrum de la Dertosa i al costat de l'actual claustre.